«De què serveix obtenir quantitats prescrites d?informació sobre geografia i història, de què serveix arribar a la capacitat de llegir i escriure si en el procés l?individu perd la seua ànima; si perd la seua estima per les coses que valen la pena, dels valors als quals aquestes coses fan referència; si perd el desig d?aplicar el que ha après i, sobretot, la capacitat per a extraure el significat de les experiències que tinga en el futur?» Dewey, J. (1975)                                                                                                                                                                                                                     

INTRODUCCIÓ

              Una de les tasques que, des del nostre punt de vista, ens semblen indefugibles en els pertrets professionals del mestre del segle xxi és la interpretació del món en què viu per a transformar-lo, si cal. Afirmava Freire, ja fa alguns anys, que qualsevol educador ha de comportar necessàriament una idea de societat i una idea de persona per a conduir en aquesta direcció tota la seua acció. Encara que és possible refutar aquesta afirmació fent valer el principi que no podem estar tancats a una sola idea o perfil de societat o persona, sí que ens val si la transformem en aquella altra que ens anime a interpretar el context social i temporal en el qual ens trobem ara per obrir-hi possibilitats de transformació i canvi cap al futur. Es tractaria de mirar més cap al punt des del qual eixim que no cap al punt on volem arribar.

 

És en aquest sentit que en la nostra proposta volem plantejar que la persona que s?ha de dedicar al quefer educatiu no hauria de pretendre rígidament un model de societat i persona reflectit de bestreta ni tenir marcada una destinació i un objectiu al qual vol arribar d?una manera certament inflexible, sinó, més aviat, ser conscient del substrat social en el qual s?incardinen els diferents subsistemes ?polític, econòmic, educatiu, etc. Així, posicionant-se davant d?aquests models, pot prendre les opcions o decisions raonades que es basen en un compromís personal amb els valors propis que li permeten iniciar un procés de qüestionament i actuació referits a la societat actual i a la institució escolar, que és el context específic de la nostra professió.

 

Com afirma Rodríguez Rojo (2000), és necessari amerar-se de l?anàlisi social si aspirem a un enfocament crític de la ciència, ja que primer de tot cal saber on ens trobem. I en aquest camí la didàctica adquireix el seu compromís de reconstrucció de significats amb els quals ha de dotar el currículum escolar de la substantivitat deguda, de manera que ajude el professorat en les tasques de reflexió i actuació sobre les diferents problemàtiques que se li plantegen. En aquest sentit ens sembla vital tornar a connectar l?escola amb un plantejament polític, global, si amb això entenem potenciar la gestació d?un tipus de ciutadà democràtic que contribuïsca a la construcció d?una societat on els valors ètics prevalguen sobre els del mercat, on la lucidesa de la raó ho faça sobre l?obscurantisme dels fonamentalismes, on una consciència protectora del desenvolupament sostenible s?impose sobre l?explotació salvatge i exhauridora dels limitats recursos naturals de què disposem. I per fer-ho, us proposem que reflexioneu sobre les propostes o tasques següents, ja que totes tenen com a punt de mira aprofundir en qüestions com la d?explicitar des d?on mirem el món, què hi observem, què en valorem o quin tipus d?acció educativa caldria per a portar a terme el desenvolupament de valors que ens proposàrem.

PROCÉS

 Per a elaborar aquests quatre documents que integren el projecte d?investigació grupal, us proposem que us organitzeu en grups de quatre components. Cadascuna d?aquestes quatre persones tindrà una comesa en principi diferent, ja que haurà de buscar la informació específica que us hem proposat per a cada mapa més aquelles altres que penseu que poden ser pertinents o enriquidores. No obstant això, aquesta informació específica que triarà cadascun de vosaltres l?hauríeu de posar en comú en el vostre equip per a elaborar el producte final, que és la presentació en format de PowerPoint de les vostres conclusions, ja que les exposareu a la resta dels companys i companyes de la classe.

Aquesta és la dinàmica de treball que us proposem, encara que també volem fer-vos saber que qualsevol altra alternativa que cregueu més oportuna o que s?adeqüe millor als ritmes personals del grup també pot valer. En qualsevol cas, no perdeu de vista que es tracta d?un treball grupal, que l?esforç personal ha de veure?s augmentat o potenciat pel del conjunt de l?equip. Si cadascun dels membres no percep que hi ha un suport i un esforç per part de la resta de companys, possiblement alguna cosa no funciona bé. En aquest esforç grupal la responsabilitat de cadascun no ha de diluir-se en la del grup, tots contribueixen aportant-hi el seu esforç. Així que ànim i avant amb la vostra investigació.

                                     

TASCA 1: EL MAPA DEL MODEL SOCIAL

Es tracta que feu un document on reflectiu a manera d?esquema o amb idees breus quines característiques bàsiques definirien el model de societat occidental actual. Si, per exemple, una d?aquestes característiques és la gran revolució tecnològica en la qual estem immersos, tracteu d?especificar alguns matisos d?aquest fet, com ara que té una extensió o distribució desigual entre la població. Podeu acudir a les fonts d?informació següents, que us facilitaran materials i idees per al vostre document:

 Biblioteca:

 CECS (Centro de estudios del cambio social) (2003). Informe España  2003. Madrid: Fundación Encuentro

Freire, P. (1997). A la sombra de este árbol. Barcelona: El roure.

Giddens, A. (1999). La tercera vía. Madrid: Taurus.

Giddens, A. (2000). Un mundo desbocado. Madrid: Taurus.

Habermas, J. (1984). Ciencia y técnica como ideología. Madrid: Tecnos. Habermas, J. (1986). Conocimiento e interés. Madrid: Taurus.

Imbernon, F. (1999). La educación en el siglo xxi. Los retos del futuro inmediato. Barcelona: Graó.

Santos Guerra, M. A. (1998). La macdonalización de la sociedad. En Norte del Corazón. 306-308. Málaga: Málaga digital.

Worldwatch institute (2003). La situación del mundo 2003. Barcelona: Icaria.

 Hemeroteca:

 Carbonell Sebarroja, J. (1984). Estado, mercado y escuela. Cuadernos de Pedagogía, 253, 20.26.

 Videoteca:

 DVD:La espalda del mundo. Dir: Corcuera, J. Guió: Querejeta, E. Duración: 86? . Productora: Cameo

 Bases de dades:

 Podeu consultar la base de dades de Cuadernos de Pedagogía.

 Referències en la xarxa:

 Adell, J. (1997). «Tendencias en educación en la sociedad de las tecnologías de la información». En http://nti.uji.es/docs/nti/Jordi_Adell_EDUTEC.html. [U1]

 http://www.xtec.es/~cciscart/annexos/sampedroglobalizacion.htm

 http://www.forumglobal.org/20000525-cat/

Arxiu:

 Podreu consultar els documents:

* Article sobre Alain Touraine: Una sociedad en lógica de guerra. El Pais, 12-12-2003.

* Estefanía, J. LA brecha digital ¿crea más desigualdad? El país, 14-12-2003.

* Article: Panamá Jack fabricará el 60% de su producción en china. Información, 1-11-2003.

* Atlas de le monde diplomatique. Abril 2003.

 No obstant això, recordeu que les idees pròpies, fruit de l?experiència personal en el recorregut i exercici de la vostra vida, compten tant o més que aquella altra informació que podreu trobar escrita. Aquests quatre documents us serviran per a elaborar una presentació en PowerPoint, amb la qual tractareu d?exposar als companys els resultats del vostre treball.

TASCA 2. EL MAPA DEL MODEL CULTURAL

El mapa del model cultural pretén que prenguem consciència dels valors culturals que es generen dins del model de societat que heu descrit anteriorment. És a dir, es tractaria que concretàreu quins valors es desprenen del tipus de societat definit en el vostre model social. Podríem posar, per exemple, que un valor típic és el de l?individualisme o el del consumisme, encara que no podem deixar d?observar que també podem trobar-hi valors positius com l?altruisme o la cooperació, que es manifesten en els grups d?ajuda humanitària anomenats ONG.

En les fonts següents podreu trobar materials, idees, etc., per a elaborar el vostre document, que durà com a rètol: «mapa del model cultural».

 Biblioteca:

 Bruner, J. (1997). La educación, puerta de la cultura. Madrid: Aprendizaje Visor.

Delors, J. (1996). La educación encierra un tesoro. Madrid: Santillana-Unesco.

Giroux, H. (1996). Placeres inquietantes. Barcelona: Paidós.

Giroux, H. (1999). El ratoncito feroz. Disney o el fin de la inocencia. Madrid: FGSR.

Jackson, P. W. (1975). La vida en las aulas. Madrid: Marova.

 Hemeroteca:

Pérez Gómez, A. I. (1998). «La escuela, encrucijada de culturas». Investigación en la escuela, 26. [U2] 

 Videoteca:

 Bases de dades:

Podeu consultar la base de dades de Cuadernos de Pedagogía.

 Referències en la xarxa:

http://www.xtec.es/~cciscart/annexos/sociedadactual.htm

 http://www.xtec.es/~cciscart/annexos/etica.htm

 http://www.xtec.es/~cciscart/annexos/eticamoda.htm

 http://www.xtec.es/~cciscart/annexos/cualidadespersonales.htm

 Arxiu:

 TASCA 3. EL MAPA DEL MODEL EDUCATIU

 El mapa del model educatiu ha de descriure les característiques de la institució escolar. Es tractaria que establíreu un consens amb el qual pugueu definir i concretar algunes de les característiques comunes que ha tingut l?ensenyament des de la vostra vida escolar fins al present. Per exemple, si us preguntàreu quin tipus de tasques escolars han sigut més freqüents en la vostra formació educativa ?ja siga en primària o secundària?, possiblement reconeixeríeu que les que s?han fet individualment han prevalgut sobre les que es poden fer col·lectivament o en equip. En aquest mateix sentit també es pot qüestionar si en la formació acadèmica personal al llarg dels vostres últims anys han prevalgut els aspectes teòrics o pràctics del coneixement, etc. Podeu consultar aquests materials perquè us donen més informació per a elaborar aquest document

 Biblioteca:

 Calero, J. Bonal, X. (1999). Política educativa y gasto público en educación. Barcelona: Pomares Corredor

Delval, J. (2000). Aprender en la vida y en la escuela. Madrid: Morata.

Dewey, J. (1995). Democracia y educación. Madrid: Morata

Fernández Enguita, M. (2001). Educar en tiempos inciertos. Madrid: Morata

Gimeno Sacristán, J. (2001). Educar y convivir en la cultura global. Madrid: Morata.

Lomas, C. (2002). La vida en las aulas. Barcelona: Piados.

Martínez Bonafé, J. (2002). Políticas del libro de texto escolar. Madrid: Morata.

Pérez Gómez, A. I. (1998). La cultura escolar en la sociedad neoliberal. Madrid: Morata.

Torres, J. (1991). El currículo oculto. Madrid: Morata.

Viñao, A. (2004) Escuela para todos. Madrid: Edicions Marcial Pons

 Hemeroteca:

 Cuesta Fernández, J. (1998). «Una experiencia en la formación didáctica de los futuros maestros». Investigación en la escuela, 35,  53-60.

Pérez Gómez, A. I. La escuela educativa en la aldea global. Cuadernos de pedagogía, 286, 88-94,

 Videoteca:

 Bases de dades:

Podeu consultar la base de dades de Cuadernos de Pedagogía.

 Referències en la xarxa:

 httpp://www.uoc.edu/dt/20366

 http://dewey.uab.es/pmarques/foru.htm

 http://www.fev.org/3congres/

 http://www.xarxaneta.org/fmrppv/

 http://www.fmrppv.org/

 Arxiu:

 * Aulas con corazón.

 * Escuela pública y pluralidad educativa

 * Modelo educativo dividido

 TASCA 4. EL MAPA QUE INTEGRA I INTERRELACIONA ELS ANTERIORS

 El nostre interès no és simplement el de quedar-nos en la descripció o interpretació d?aquests tres marcs o mapes, sinó que farem un petit pas més enllà. Us proposem les qüestions següents, amb les quals pretenem integrar tot el que heu elaborat fins aquest moment.

1. Creieu que aquests tres models o mapes estan relacionats entre si?

2. En el cas que fóra així, quina relació o relacions poden connectar aquests diferents mapes? O també, com relacionaries aquests documents?

3. Quins valors que meresquen la pena, segons el vostre grup de treball, seleccionaríeu per poder desenvolupar-los, vivenciar-los i utilitzar-los en l?escola? Per quin motiu?

4. Com, a través de quins recursos, materials, organització, actituds, relacions de comunicació, etc., podríeu traslladar aquests valors a l?escola?

 Biblioteca:

 Apple, M. W.; Beane, J. A. (1997). Escuelas democráticas. Madrid: Morata.

Arias, M. C.; Flores, A.; Porlan, R. (2001). Redes de maestros. Sevilla: Diada.

Fernández Enguita, M. (1990). La escuela a examen. Madrid: Eudema.

Gimeno Sacristán, J. (2000). La educación obligatoria: su sentido educativo y social. Madrid: Morata.

Gómez Llorente, L. (2000). Educación pública. Madrid: Morata.

Guichot, V. (2003). Democracia, ciudadanía y educación. Madrid: Biblioteca Nueva.

Santos Guerra, M. A. (2000). La escuela que aprende. Madrid: Morata.

Tonucci, F. (2002). Cuando los niños dicen ¡basta¡. Madrid: F.G.S. R.

 Hemeroteca:

 Videoteca:

 Bases de dades:

Podeu consultar la base de dades de Cuadernos de Pedagogía.

 Referències en la xarxa:

http://www.xtec.es/~cciscart/annexos/tencoraje.htm

 http://www.xtec.es/~cciscart/annexos/laparadojadenuestrotiempo.htm

 http://www.xtec.es/~cciscart/annexos/alvaromuntis.htm

 http://www.xtec.es/~cciscart/annexos/unainvitacion.htm

 Arxiu:

TASQUES

Bàsicament, aquesta WebQuest pretén interpretar el món actual, contrastar-lo amb els valors que la humanitat sosté com a garants dels drets humans i intentar que els qui es vegen implicats en aquest procés d?investigació i reflexió siguen coherents amb les conclusions a les quals arriben i en prenguen consciència. Quin tipus de tasques proposarem per fer-ho?

De mapes i cartògrafs 

Al llarg de la història hi ha hagut un interès excepcional per cartografiar i descriure l?espai físic terrestre, marítim o espacial amb la confecció de mapes. Els mapes ens semblen una bona metàfora per a descriure un interès que plana per tota aquesta WebQuest, perquè hi subjau la idea d?instruments que ens faciliten l?orientació per a evitar perdre?ns; són elaboracions cognitives que ens proporcionen punts de referència inestimables per a saber on som i donar-nos aquells altres punts necessaris per a saber cap a on ens hem de dirigir si el que volem és arribar a alguna part. La idea dels mapes ens continua semblant una metàfora interessant per a plantejar la necessitat d?elaborar els nostres propis mapes de coneixement amb els quals, a través d?aquest esforç personal i grupal, anar avançant en el nostre coneixement, mapes que en aquest cas concretarem en quatre models: el mapa social, el mapa cultural, el mapa educatiu i el mapa integrador.

Així doncs, les tasques que ha de fer cadascun dels grups en què us constituireu tindran com a objectiu que elaboreu aquests mapes.

Per a elaborar aquests quatre documents que integren el projecte d?investigació grupal, us proposem que us organitzeu en grups de quatre components. Cadascuna d?aquestes quatre persones tindrà una comesa en principi diferent, ja que haurà de buscar la informació específica que us hem proposat per a cada mapa més aquelles altres que penseu que poden ser pertinents o enriquidores. No obstant això, aquesta informació específica que triarà cadascun de vosaltres l?hauríeu de posar en comú en el vostre equip per a elaborar el producte final, que és la presentació en format de PowerPoint de les vostres conclusions, ja que les exposareu a la resta dels companys i companyes de la classe. Aquesta és la dinàmica de treball que us proposem, encara que també volem fer-vos saber que qualsevol altra alternativa que cregueu més oportuna o que s?adeqüe millor als ritmes personals del grup també pot valer. En qualsevol cas, no perdeu de vista que es tracta d?un treball grupal, que l?esforç personal ha de veure?s augmentat o potenciat pel del conjunt de l?equip. Si cadascun dels membres no percep que hi ha un suport i un esforç per part de la resta de companys, possiblement alguna cosa no funciona bé. En aquest esforç grupal la responsabilitat de cadascun no ha de diluir-se en la del grup, tots contribueixen aportant-hi el seu esforç. Així que ànim i avant amb la vostra investigació i vegem en què consisteix elaborar aquestos quatre mapes

AVALUACIÓ.

Com que els diferents mapes de cada grup s?exposaran a la resta dels companys amb una presentació en PowerPoint, serà en aquesta exposició o comunicació on el professorat podrà valorar o l?alumnat podrà cuidar els aspectes següents:

- L?aspecte de l?organització, la seqüenciació i l?estructuració lògica de les idees, informacions o experiències que s?hi conten.

- L?aspecte d?integració personal del que s?hi conta o s?hi exposa. Hem observat que hi ha exposicions excessivament teòriques. Guanyen especialment interès per a l?auditori les que són capaces d?integrar experiències i vivències personals perfectament adequades a la idea que s?hi exposa.

- L?aspecte de la qualitat en la utilització de recursos tecnològics ?PowerPoint o altres d?alternatius? adequats a l?objecte de l?exposició.

- L?aspecte d?una bona comunicació o exposició verbal pel que fa al grup. Hi ha discursos que de vegades són abstractes, uns altres són significatius, uns altres compromesos, uns altres imaginatius, etc.

- L?aspecte motivacional de l?exposició. Hi ha exposicions que aconsegueixen captivar l?auditori o motivar una expectació tangible a l?aula. Com ho aconsegueixen? No ho sabem molt bé, però es nota de seguida en l?ambient i en el silenci que es crea. Us convidem que busqueu aquest component comunicatiu sense que, per això, la vostra presentació perda rigor, veracitat o autenticitat.

CONCLUSIONS.

 L?elaboració d?aquesta WebQuest ha intentat suggerir que podria resultar convenient en la nostra professió explicitar o elaborar els mapes que cartografien de manera cada vegada més fidel i subtil els «nous territoris» ?social, econòmic, cultural, etc.? amb els quals es governa el món; un assumpte que potser ens ajuda a comprendre i adonar-nos que, parafrasejant Proust, el veritable acte de descobrir nous territoris no s?ha de veure en el fet de trobar noves terres sinó en el de mirar, veure amb uns altres ulls. Hem proposat la metàfora dels mapes per organitzar aquesta WebQuest i per això ens sembla pertinent acabar-la esmentant Dewey quan una vegada, referint-se també als mapes, va dir:

A més, quan una persona viatja, el mapa, amb la condició que sàpia utilitzar-lo, serveix com a comprovació de la posició del viatger i com a guia dels seus moviments. Però no li diu on ha d?anar; són els desitjos i els plans del viatger els que determinen la seua meta, com també és el seu passat el que determina on es troba ara i d?on ha de partir. (Dewey 1933: p. 79)

I aquesta reflexió ens ha plantejat una pregunta que deixem en l?aire: en quin grau estem disposats a desenvolupar en l?escola aquells valors que ens semblen adequats, justos i raonables? Nosaltres estem convençuts que tot depèn del grau de compromís que adquirim, fonamentalment, amb nosaltres mateixos. I en aquest compromís els altres companys en el nostre viatge per la vida ens poden ajudar molt. Freire (1997) va encertar a definir aquesta situació d?una manera que em resulta especialment bella:

No em realitze sol, ni tampoc faig les coses sol. Em realitze amb els altres i amb ells faig les coses. (1997, p. 75)

OBJECTIUS: 

1. Aconseguir que l?alumnat perceba que l?escola no és una illa separada de la realitat social i econòmica i que cal relacionar el microsistema escolar amb els microsistemes econòmic, social o cultural, si volem ser partícips d?un tipus de professionalitat que no es reduïsca al fet purament acadèmic.

2. Incorporar un espai i un temps en el currículum acadèmic per a exercitar els futurs mestres en l?art de la interpretació, perquè puguen interpretar el món en què es troben.

3. Dominar les noves tecnologies, com l?accés i la navegació per la xarxa, la utilització de programes de presentació multimèdia, la cerca en bases de dades, etc., ja que són recursos molt rellevants tant per a obtenir informació com per a comunicar les experiències o idees que vulguem transmetre.

4. Llegir i interpretar críticament els mitjans d?informació que tenim al nostre abast, pressupòsit essencial per a fer aquesta investigació.

5. Organitzar de manera permanent tota la informació que s?aconseguisca durant la cerca.

6. Intensificar la contradicció entre l?esfera o model econòmic o social, i l?esfera ètica o model de valors pels quals val la pena que l?escola continue lluitant. Un contrast que servisca per a incorporar en un mestre en formació un cert grau de sensibilització i actuació sobre aquesta problemàtica.

NIVELL DE LA PROPOSTA DE LA WEBQUEST: MODEL SOCIAL, CULTURAL I EDUCATIU:

Aquesta WebQuest té l?origen en el treball que, sobre una de les temàtiques del programa de l?assignatura, fa l?alumnat de primer curs de Magisteri en la Universitat d?Alacant des del curs 2000/01. A partir d?aquesta experiència podem assegurar que és un tipus d?activitat no sols efectiva quant a les produccions de l?alumnat, sinó també estimulant per als hàbits reflexius que creiem necessaris en la nostra professió.

BIBLIOGRAFIA BÁSICA:

Rodríguez Rojo (coord.) (2000): Didáctica General. Madrid: Biblioteca nueva.

Dewey, J. (1933). Cómo pensamos. Nueva exposición de la relación entre pensamiento reflexivo y proceso educativo. Barcelona: Paidós.

Freire, P. (1997). A la sombra de este árbol. Barcelona: El roure.

Dewey, J. (1975). Experiencia y Educación. Buenos Aires: Losada.